Entrevista a un matrimoni sobre l’educació i el treball en aquells temps. Carmen nascuda l’any 1955 a Màlaga va conèixer al seu marit quan tenien divuit anys. El seu marit es diu José, va néixer l’any 1956 a Màlaga i va venir a viure a Catalunya amb vint-i-un anys amb la seva dona.
– Com era l’escola en aquells moments?
-En aquells moments no era obligatori anar a l’escola i quan no hi volíem anar o havíem de treballar no hi anàvem; ens tocava anar a treballar al camp.
-Com eren els càstigs en aquells moments?
-Els càstigs en aquell moment eren més durs que ara. Els professors ens podien pegar amb qualsevol objecte, normalment era el regle o obrint els braços i aguantant molts llibres a cada mà.
–Com eren els deures i exàmens i eren molts?
-A les escoles no acostumaven ficar molts deures ni exàmens, ja que els nens i joves treballaven des de molt petits.
-Amb quants anys es començava a treballar i de què vau treballar?
-Amb onze anys ja es començava a treballar, solien ser treballs curts relacionats amb l’agricultura. Jo treballava tres mesos perquè era el temps de recol·lectar l’oliva i després tornava a l’escola. Quan ens donaven les notes hi havia un apartat per a les faltes d’assistència on t’apuntaven tots els dies que havies faltat. Jo vaig treballar de constructor fent cases. Ara mateix sabem molt pel poc que vam anar a l’escola.
-Quina va ser la construcció més important per a tu?
-Per a mi la casa que més m’ha agradat fer ha sigut aquesta on visc ara mateix.
-Qui et va ajudar a fer aquest treball?
-Qui em va ajudar a fer la casa va ser el pare de la Marina quan era jove.
-Quant vas trigar i com l’has mantingut?
-Van trigar dos anys a construir-la, el pare de la Marina i jo la fèiem els dissabtes i diumenges, ja que jo treballava en un altre lloc en aquell moment.
-Per acabar, que opineu sobre l’educació i el treball d’avui en dia?
-És complicat perquè l’educació i el treball ara no és el mateix que en aquells moments. Nosaltres érem molt més treballadors que ara, pel fet que treballàvem i estudiàvem a l’hora i ara els joves es queixen molt. Però és una època diferent i hem de respectar les diferents opinions.
