Com vas començar a dibuixar còmic? Què et va impulsar?
Sempre he dibuixat, des de petita m’ha agradat dibuixar. Hi va haver un moment en el qual vaig començar a veure sèries a TV3, com Arale, Doraemon, Sakura: La caçadora de cartes, La Màgica DoReMi, Sailor Moon… i aleshores vaig començar a dibuixar còmic, encara que mai em vaig plantejar dedicar-m’hi professionalment. Hi havia pocs còmics espanyols.
Et podries imaginar haver arribat tan lluny, al punt de donar classes i publicar còmics?
Jo crec que mai m’he desviat del meu objectiu, sempre he tingut clar que em volia dedicar al dibuix. Mai he tingut cap problema econòmic, sempre he sigut conscient del que volia fer i m’hi he pogut dedicar.
A quina escola vas començar a cursar els teus estudis?
Vaig començar als vuit anys. Per poder dibuixar has de treballar molt, i saber que quan es tanca una porta s’obre una finestra. Dibuixar *shojos sempre ha estat el que més m’ha agradat. Pel que fa a els estudis, després d’acabar l’ESO, vaig fer batxillerat artístic a L’escola Proa (Barcelona), després vaig fer dos anys d’animació a l’ECIB (escola de cinema) i finalment vaig fer tres anys de disseny gràfic a la *JOSO (escola de cómic). Actualment estic fent un cicle superior d’artista fallera.
Tens algun projecte en ment? Tens algun objectiu?
Estic escrivint un còmic a *WebToon i tinc altres projectes variats.
Sobre la teva feina a la JOSO, els/les alumnes que acostumes a tenir, mostren interès pel manga?
Hi ha diferència entre el curs online i el presencial. Si és presencial generalment la gent s’implica més i té més ganes d’aprendre. Si es fa online depèn dels alumnes que es matriculin. De fet, aquest any estic molt contenta.
Com et sents en tenir tanta gent que segueix la teva feina i que els agrada tant el que fas?
Crec que no sóc gaire conscient de si hi ha un impacte massa gran en el públic, però sé que hi ha molta gent que li agrada el que faig.
Et va costar molt trobar el teu estil de dibuix propi?
Crec que qualsevol artista s’adona que l’estil propi neix de totes les coses que a tu t’agraden, és inevitable. Molts factors defineixen l’estil, i al final l’objectiu és no perdre la il·lusió.
Quina creus que és la clau per tenir èxit?
Com he comentat abans, la clau està en el treball. Al 2022 vaig engegar un projecte amb la Míriam Bonastre, una altra artista de còmic molt reconeguda, ja que ambdues teníem un estil relativament semblant, però ens van dir que no perquè l’estil no s’assembla prou. El projecte va desaparèixer. Aquest any hi ha gent que s’interessa per aquest projecte, així doncs les coses tornen. Si treballes, les coses finalment surten.
Quan has de dibuixar, en què t’inspires?
Depèn, crec que en general, m’encamino molt cap al que vull dibuixar en aquell moment. Intento transmetre l’alegria de l’instant, del moment, a través del que dibuixo.
Sobre la teva feina, com la valores en general?
És veritat és que no valoro massa les coses que faig, i tot i que n’he fet moltes, sempre tinc el pensament de “puc fer més”. Tinc tendència a ser més negativa, i hauria de canviar aquest aspecte per mi mateixa. Hi ha molta gent que em dona suport a, tant a casa com les meves amistats.
*Shojos: categoria del manga o anime japonès, dirigit cap a noies adolescents o joves, dissenyat per a les joves lectores (encara que no només està dirigit cap a noies), sobre temes romàntics, màgia, comèdia i aventures.
*JOSO: una escola de Barcelona de moltíssima importància i reconeixement, d’arts gràfiques, còmic i manga.
*WebToon: Una aplicació on s’hi publica còmic i manga, en un format diferent.
