Què vas estudiar? Què és el que et va semblar més difícil dels teus estudis?
Vaig estudiar el grau de Periodisme a la URV. La principal dificultat amb la qual em vaig trobar va ser la manca d’eines per contactar amb les diferents persones que m’encarregaven entrevistar. Una altra dificultat, aquesta més personal, és que encara avui em costa redactar frases curtes per a gèneres estrictament informatius.
Des de petit has volgut ser periodista o sempre t’has imaginat fent una altra cosa?
La realitat és que mai no he estat del tot segur sobre quina carrera volia fer, i no va ser una decisió excessivament premeditada.
Què et va motivar a fer aquesta carrera?
M’agradava l’esport i volia encaminar-me a una feina vinculada a aquest àmbit, sempre prioritzant el vessant més “intel·lectual” que no pas purament física, però fugint de les ciències i dels números.
Et va costar molt arribar al teu treball actual?
Vaig tenir sort durant la meva estada de pràctiques a la televisió local del Vendrell. Van coincidir dues jubilacions al mateix temps i els va agradar la meva feina.
Com van ser els teus primers encàrrecs i treballs?
Encara recordo el meu primer treball: va ser un reportatge sobre una protectora de gossos a Tarragona. Allà, amb dos companys més, vam mostrar com era un dia sencer al refugi, amb entrevistes a la directora, als treballadors i a diversos voluntaris.
Tens algun ídol al periodisme o persona a la qual admires?
Com que el periodisme que més consumeixo és l’esportiu, els meus principals referents han estat d’aquest àmbit.Històricament, sempre m’ha agradat com comentava els partits de l’NBA l’Andrés Montes. Si parlem de l’actualitat crec que un bon exemple de l’evolució de la professió i dels mitjans tradicionals cap als digitals és Miguel Quintana: va començar fent vídeos a YouTube i ha acabat tenint un programa de ràdio a Marca.
Com ha estat el teu primer any com a periodista?
Va ser un any en què vaig aprendre moltíssim. Quatre anys de carrera m’havien ensenyat menys que quatre mesos de pràctiques. La sort de treballar en un mitjà local petit, on les meves peces s’emetien els telenotícies del mateix dia, va ser essencial per al meu aprenentatge.
Recordes algun fet o notícia que t’hagi sorprès fent de periodista?
Sense dubte, el fet que més m’ha impactat fins avui ha estat quan vaig fer un reportatge d’àudio sobre el cas de Tamara Navàs, una noia d’onze anys que va ser assassinada l’any 2001 a Salou. Els relats que em van explicar tant el cap d’investigació de la policia com el jutge encarregat d’homicidis a Tarragona demostren que la realitat sempre supera a la ficció.
Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?
El que més m’agrada d’aquesta professió és que estàs constantment aprenent coses noves. Cada notícia que fas és coneixement nou que abans no tenies, i això la converteix en un ofici molt gratificant.
El que menys m’agrada és que, amb els avenços tecnològics sovint es premi la immediatesa que no pas la feina ben feta. Moltes vegades triomfa qui ho publica abans, no qui hi ha millor.
Podries donar-nos la teva opinió sobre les fake news i la desinformació?
El fenomen de les “fake news” i la desinformació existeix des dels primers temps. La necessitat de mentir per aconseguir un rèdit econòmic, social o d’opinió pública va, malauradament, lligada amb la naturalesa humana.
A més en els darrers anys aquesta capacitat de crear informació falsa s’ha multiplicat exponencialment amb l’auge de la intel·ligència artificial generativa. La feina que tenim els periodistes no és només informar, sinó també desmentir i aportar veracitat als nostres relats davant la voràgine de desinformació.
Des del teu punt de vista, quina importància li dones avui dia les xarxes socials i les eines digitals en el periodisme?
Els mitjans digitals i les xarxes socials han arribat per quedar-se. És una realitat que el periodisme en paper cada vegada es consumeix menys, i els grans mitjans ja estan adaptant els seus “productes” a l’era digital. El problema que hi veig és que avui dia tothom té un micròfon per aportar la seva opinió a Internet. Això, a priori, pot semblar positiu, però quan penses que, per exemple, un polític pot comunicar-se a través de les xarxes sense cap filtre i sense ningú que li porti la contrària, pot resultar perillós.
Quins objectius tens per a futur?
L’objectiu és no parar mai i, anar a poc a poc, anar construint la meva carrera. Pel que fa als projects més immediats, hem creat, amb un grup de periodistes, una pàgina web i perfils a les xarxes socials per cobrir la màxima categoria del futbol català.
