El club de los poetas muertos és una pel·lícula estrenada el 1989 dirigida per Peter Weir. Tracta sobre un professor de literatura que arriba a un internat i té una forma molt especial de fer les classes. Ensenya conceptes molt importants com “carpe diem” (gaudeix el moment), en aquesta prestigiosa institució d’on sortirien metges, advocats… Aquest docent els canvia la perspectiva de com viuen la seva vida.
A mi aquesta pel·lícula em va marcar molt per la manera tan bona d’arribar als espectadors. Aquest llargmetratge és molt útil per a qualsevol adolescent o persona que necessiti alguna resposta sobre la vida.
Encara que sigui una molt bona pel·lícula, té alguns aspectes que reflecteixen el seu any d’estrena com ara les normes de l’escola els llocs o com tracten els pares als seus fills.
En conclusió, crec que és un film que tothom ha de veure una vegada a la vida per tots els temes que tracta i les conseqüències que porten.
