La Fina va començar quan tenia 16 anys, després de fer un cicle formatiu d’administració, durant 6 mesos, en aquest mateix centre. La van acollir, ja que la noia que feia les tasques d’administració va marxar per motius personals. Van donar l’oportunitat i va acceptar. Durant tots aquests anys, ha ajudat professors, alumnes, companys i famílies. També ha organitzat documents i ha solucionat problemes del dia a dia. Aquesta experiència l’ha fet sentir-se més jove i experimentar coses noves. Però sobretot, ha conegut moltes persones valuoses i diferents que l’han enriquit com a persona, a nivell de ser, pensar i d’actuar. Tornant a l’actualitat la Fina té moltes ganes de jubilar-se però sempre trobarà a faltar l’esencia d’aquesta escola, la relació amb el professorat, alumnats i familiars. Ella no té cap projecte en ment però prefereix anar pas a pas i sense pressa.
Els companys més propers que tenia la Fina eren: la Montse, la Lourdes i el Miquel Ángel, tots junts treballaven a secretaria. Opinen que el seu somriure i el seu caràcter amable els ajuda per treballar positivament, és una bona companya i sempre està disposada a ajudar pel que es necessita tant a nivell de companya com de treball personal.Tot i que està contenta de jubilar-se, li costarà deixar l’escola i la gent amb qui ha treballat, però nosaltres també la trobarem a faltar.
Els records més importants de la secretaria són quan acaba o comença un trimestre. A part del moltissim treball que hi ha a secretaria hi han abigut moltíssims records bons.
Els records d’alegria, d’ajuda de veure a la Fina acabaran però sempre estarà amb nosaltres, als nostres records i cors.
