Què has fet per ser portant d’honor l’any 2024?
He fet moltes coses pel Vendrell, com 42 anys de pastorets, he fet teatre, sarsueles, un programa de ràdio, un programa de televisió i president del cineclub.
El dia que es van fer oficials els portants no vas poder ser a l’auditori. Què et va passar?
El dia de l’entrega oficial jo no hi era, estava de viatge amb la meva filla a Albània. I no em van poder entregar el premi.
Com ho vas solucionar?
Doncs hi vaig anar un altre dia amb un altre portant d’honor que tampoc hi era. Ho vam recollir en un acte a l’Ajuntament.
Pesa molt l’estàtua de santa Anna?
No, no pesa gaire. A més a més, som quatre.
Un dels privilegis que tenen els portants és veure els castells des del balcó. Com ho vas viure?
Va ser inoblidable, molt maco. Perquè jo no he vist mai com es començaven a ajuntar, com es feia el grup, la pinya. Però des de dalt del balcó ho vaig veure tot molt bé.
Com vas rebre la notícia?
Van venir tots els de l’ajuntament aquí a casa i quan m’ho van dir vaig quedar molt parat, perquè no m’ho esperava.
En quina forma et donen aquest reconeixement?
Et donen un mocador. Està guardat aquí a casa meva.
Quins eren els altres portants?
Era la Nati de l’arxiu del Vendrell, el Dr. Vendrell i la Neus Oliveres, professora i traductora.
Què feu amb l’estàtua de santa Anna després de la festa major?
Després de la festa major cada portant l’ha de tenir tres mesos a casa. Jo soc l’últim perquè visc més a la vora de l’església, em tocarà maig, juny i juliol.
