Jordi Vidal Jorba es una persona aficionada al modelisme. Va construir una maqueta de tren i un vaixell de vapor anomenat “Esperança”. Encara que ja està jubilat amb 97 anys,continua fent la seva afició, estar a la botiga amb el seu fill.Jordi Vidal Jorba a la seva tenda Hobby-Models a Barcelona
Tren de vapor
Quan vas començar a construir el tren?
Vaig començar a construir la maqueta del tren fa molts anys, quan encara treballava en una botiga. Si no recordo malament cap a finals dels anys 90.
Quant de temps vas trigar a acabar-lo?
No va ser ràpid, em va costar prop de tres anys, però no de manera contínua, sinó a estones lliures, caps de setmana i algunes nits.
La va construir sol o amb l’ajuda d’algú?
La vaig construir principalment jo sol, però sí que és veritat que algún client habitual i algún amic aficionat al modelisme em van donar un cop de mà en alguns detalls, sobretot en la part elèctrica i en la decoració del paisatge.
Quina part del tren va ser la més difícil de construir?
La part més difícil de construir va ser el sistema de vies i el cablejat. Fer que tot funcionés correctament, que els trens no descarrilessin i que el corrent arribés bé a tot arreu va ser un autèntic repte. També la recreació del tren, requeria molta paciència.
Quina és la teva part preferida de la maqueta?
La meva part preferida de la maqueta és la petita recreació del carbó. Té vida pròpia, i sempre m’ha agradat veure com la gent s’hi fixava.
Per què vas decidir fer aquesta maqueta?
Vaig decidir fer aquesta maqueta perquè volia tenir un exemple gran i atractiu a la botiga per inspirar els clients. Era una manera de demostrar fins on es podia arribar amb aquest hobby.
Quins materials vas utilitzar?
Pel que fa als materials, vaig utilitzar fusta per a la base, guix i escuma per al relleu del terreny, pintura acrílica, herba artificial, raïls metàl·lics i components elèctrics per al funcionament dels trens.
Vaixell de vapor
Quan vas començar i acabar de construir el vaixell?
El vaixell el vaig començar bastant més tard. Vaig trigar aproximadament uns 15 anys a acabar-lo.
El vas construir sol o amb l’ajuda d’algú?
Aquest sí que el vaig fer completament sol. Volia demostrar-me que encara tenia la paciència i la precisió necessàries.
Quina part del vaixell va ser la més difícil de construir?
La part més difícil va ser la construcció del casc i tots els petits detalls dels motors de vapor. Tot havia de ser molt precís perquè encaixessin bé.
Amb quin material s’escalfava l’aigua a les calderes dels motors de vapor dels vaixells?
Als vaixells de vapor reals, l’aigua de les calderes s’escalfava principalment amb carbó, que era el combustible més habitual en aquella època.
Quina és la teva part preferida del vaixell de vapor?
La meva part preferida del vaixell és la sala de màquines, tot i que en una maqueta no sempre es veu gaire. Té un encant especial per la complexitat.
Per què vas decidir fer aquest vaixell?
Vaig decidir fer aquest vaixell perquè sempre m’han fascinat els vaixells antics i el funcionament del vapor. Era una manera de combinar història i modelisme.
Quins materials vas utilitzar?
Els materials utilitzats van ser principalment fusta, metall per a alguns detalls, cola especial per maquetes i pintura.
Tenia nom el vaixell?
Sí, el vaixell tenia nom. Li vaig posar “Esperança”, perquè simbolitzava una etapa nova de la meva vida.
Quantes persones poden pujar al vaixell?
En realitat, com que és una maqueta, no hi poden pujar persones, però si fos real, podria transportar tranquil·lament entre 4-6 passatgers.
On és actualment el vaixell?
Actualment, el vaixell està al garatge de casa meva. És una peça molt especial per a mi.
Vas fer algun viatge amb el vaixell?
No, no vaig fer cap viatge amb el vaixell perquè és una maqueta, però sí que he navegat amb ella una mica.
La seva vida personal
Vas haver de treballar per algun motiu personal: econòmic, polític, social…?
Sí, vaig haver de treballar molt per motius econòmics. En aquella època no era fàcil viure només del modelisme, així que la botiga era tant una passió com una necessitat.
Quant et pagaven per construir el vaixell en aquella època?
Quan feia encàrrecs de maquetes, el que cobrava depenia molt de la complexitat. Podia anar des d’uns quants centenars d’euros fins a quantitats més elevades si era una peça molt elaborada. Però no em va haver de pagar, ja que vaig ser jo qui va voler fer el vaixell de vapor.
Quants diners et va costar fer tant el vaixell com la maqueta del tren?
El cost de fer la maqueta del tren va ser bastant alt, probablement més de 1.500 euros en materials. El vaixell, en canvi, potser uns 5.000 euros.
Per què si estàs jubilat segueixen treballant?
Tot i estar jubilat, continuo treballant en maquetes com a la tenda perquè és la meva passió. No ho faig per diners, sinó perquè m’agrada, em relaxa i em manté actiu.
