El José, un home del sud de la península amb 83 anys actualment, va passar la seva infància en una barraca aïllada al camp, i l’hem entrevistat per conèixer una mica amb detall la seva dura vida: s’havia de guanyar tot, i si cometia algun error, rebria conseqüències. Al camp, s’havia d’anar a caçar, pescar, i anar amb cura de la fauna i els possibles perills que hi havia al voltant. Si volia sortir endavant, ho havia d’arriscar tot. Entre fam, dictadures i un país destrossat per la tristesa, la vida era encara més difícil, i a més al camp.
–Com era guanyar-se el menjar en aquella època?
-Quan era petit, vaig haver de viure tota la meva infància i part de la meva adolescència al camp, menjant peix i sobrevivint com podia, ja que els meus pares havien d’ alimentar a 7 boques, més les seves.
Al passat, en la plena postguerra, menjar, beure i tenir les necessitats bàsiques era molt complicat a causa de l’escassetat de bens, el país estava destrossat i corcat per la tristesa i fam, i la gent no podia fer res més que patir.
-Era complicat viure al fred gelat, amb només una muda de roba?
-Era molt compicat, i a sobre, havíem d’anar a caçar a la nit, però el calor humà, encara que no feia molt, calentava una mica els nostres cors. Quan va acabar la guerra, si les persones no tenien per menjar i beure, menys tenien per abrigar-se, el que portava a pneumònies, hipotèrmies i malalties derivades, acabant en la mort i disminució de la població.
-Com era conviure amb 8 persones al voltant i només disposant d’una barraca petita al costat d’un riu i un precipici?
-Viure amb 8 persones al voltant, dels quals 6 eren germans i 2 els pares no era fàcil, però el treball en equip ajudava molt. Havíem de caçar, i vivíem a partir de la venda de ramat, però no el menjàvem. Dels rius bevíem aigua, i dels porcs senglars, cérvols, conills, peixos i foc podiem menjar, però no sempre hi havia sort.
-Vas migrar per amor, o per desig? De què vas treballar?
-Em sorprèn que, amb 83 anys, encara em mogui amb facilitat, ja que vaig patir picades d’insectes com escorpions i tota mena d’aràcnids. No vaig portar sabates fins els 15 anys i, al 1963 (63 anys enrere) vaig migrar per amor , quedant-me a Calafell amb l’àvia i gaudint d’una vida plena amb una família que jo mateix havia format, amb dos filles, però també tediosa, ja que vaig haver de treballar d’operari industrial, paleta, ramader i molts oficis més.
-Vols afegir alguna cosa més?
-En resum, al passat, la vida era molt diferent, ja que actualment ens proporciona tot el que necessitem, però, en canvi, al passat s’havien de guanyar a pols, no reconeixem el que els nostres ancestres van haver de passar per arribar a ser qui som avui.
