Com és ser regidora de Cultura Popular del Vendrell?
És sobretot un gran repte. Quan t’ho estimes ho fas amb molt d’afecte i amb molta prudència. És una regidoria on involucres molta gent i en què les meves decisions poden afectar el dia a dia de les entitats o, fins i tot, a la nostra Festa Major. Per tant, també fa una mica de respecte.
Va canviar molt la teva vida quan et vas convertir en regidora?
El meu entorn no. Amb el grup d’amics i amb la família tot és igual. És cert que potser has de fer més esforços per poder trobar moments amb ells. Però la vida sí que canvia dràsticament: no tinc horaris, m’he de dividir i gestionar-ho molt bé.
Feia molt de temps que volies dedicar-te al tema de la política?
La veritat és que no, mai vaig arribar a pensar en això. Quan em van trucar no m’ho creia i quan ja em van fer la proposta d’anar a les llistes amb l’objectiu de crear la regidoria de Cultura Popular m’ho vaig prendre amb molta il·lusió. Tenia, sobretot, ganes de donar-ho tot per la cultura popular del poble.
També sabem que estàs vinculada amb Els Pastorets del Vendrell. Des de quan fa que hi ha aquesta vinculació?
Fa vint-i-vuit anys que estic vinculada. Jo vaig néixer al desembre i com que al gener ja comencen amb les representacions vaig fer de nen Jesús. El dia que vaig néixer ja em van fer sòcia perquè el meu pare era a la junta dels Pastorets. De fet, el dia que vaig néixer tenien reunió de junta i el meu pare els va trucar per dir que ja havia nascut. En aquell moment ja em van fer el carnet. Podríem dir que tota la meva vida he estat vinculada.
Com és l’experiència de treballar als Pastorets del Vendrell?
Totes aquestes entitats estan formades per persones totalment voluntàries. Són tradició i cultura i poder ajudar amb “el nostre granet de sorra” ens omple a tots els que hi formem part. Veure la continuïtat dels Pastorets, de la representació i l’entitat, ens ha d’omplir d’orgull i hem d’estar contents.
Quin seria el motiu principal que tens per ajudar als Pastorets cada any?
Com he dit abans, en primer lloc, l’estima que sento tant per les representacions i l’entitat. Després, les persones que van al capdavant. Sempre que vulguin comptar amb mi, hi seré.
Hi ha nervis a les representacions? Quina és la sensació?
Jo diria que molts nervis no, sinó tots els nervis possibles. Sobretot hi ha nervis a la primera part de la representació i a l’última. A la meitat de la representació vas bé, els quadres tiren cap endavant, els actors i actrius també, tothom sap que ha de fer… però sí que és cert que la primera part és tècnicament molt complicada, vas amb músiques i uns temps complicats. Has de gestionar els nervis i que tot estigui al lloc. El moment final, quan sona el Glòria a Déu, és quan agafes aire i respires. Ho deixes anar tot.
Sabent tot el que signifiquen els Pastorets i la feina que hi ha darrere, com t’ho pots organitzar amb la regidoria?
Portant una bona agenda, apuntant-ho tot. Que no m’oblidi de res. Hi ha dies que potser has d’anar deixant una cosa, tant sigui d’entitat o de la feina, però intento gestionar-ho. Crec que ho porto prou bé. Intento gestionar l’agenda, els horaris i intentar arribar a tot arreu.
Potser hi ha gent que no ho sap, però els Pastorets també organitzen carrossa de carnaval. És difícil gestionar-lo?
Sí! En els últims anys sí que portava directament jo la gestió del carnaval, sobretot el tema roba i la llista de la carrossa. Però quan vaig entrar a l’Ajuntament vaig fer una mica “un pas al costat”. A més, des d’aquest juny de 2024 també porto la regidoria de Festes, que significa organitzar el Carnaval del Vendrell directament. Per tant, enguany seré una més de les que anirà a ballar.
Per finalitzar l’entrevista, ja hem vist que ets molt important tant a Pastorets, com a la regidoria i al Carnaval, entre d’altres. Podem veure que la cultura ara mateix és molt important per a tu. Sempre ho ha estat?
Sí, jo crec que em ve una mica donat per herència. Els meus pares, sobretot el meu pare, estava molt involucrat en juntes. La meva mare, arran d’anar amb el meu pare, també va acabar involucrant-se en entitats. El meu pare formava part dels gegants, dels Pastorets i dels Armats. Quan era petita era ell qui em portava als llocs i ara continuo fent-ho jo amb ell. M’estimo molt tot el que és la cultura popular i tradicional del Vendrell i treballem per fer-la la millor possible.
