‘Merlí’: una lliçó de filosofia

El professor Merlí i els seus alumnes, coneguts com els peripatètics, a l’aula de l’institut Àngel Guimerà, en una escena de la sèrie catalana Merlí.

La sèrie catalana ‘’Merlí’’, creada per Héctor Lozano i emesa per TV3 entre el 2015 i el 2018, és una de les produccions televisives més destacades de la darrera dàcada a Calaunya. Barreja drama juvenil i filosofia d’una manera original.

La sèrie se centra en Merlí, un professor de folosofia que, després de quedar-se sense feina i sense casa, es veu obligat a anar a viure amb el seu fill Bruno, amb qui té una relació complicada. Comença a treballar en un institut on dona classes a un grup d’alumnes anomenats ‘’ els peripatètics’’. Amb la seva manera peculiar d’ensenyar, aconsegueix marcar la vida dels seus estudiants, ajudant-los a afrontar els seus problemes personals mentre exploren el pensament de grans filòsofs.

‘’Merlí’’ destaca per el seu protagonista, interpretat magistralment per Francesc Orella, que dona vida a un professor carismàtic i amb una presència poderosa. La seva actuació natural i matisada fa que el personatge sigui creïble i captivador. Penso que la sèrie també destaca per la seva exploració de temes com la identitat, la pressió acadèmica, la salut mental i els conflictes familiars.

Per altra banda, ‘’Merlí’’ té alguns punt qüestionables. El seu protagonista Merlí, tot i ser magnètic, té actituds problemàtiques, manipulant els alumnes i prenent decisions qüestionables que generen rebuig. Amés, molts personatges juvenils segueixen estereotips clàssics de les sèries adolescents. Sempre hi ha una noia grassa, un home homosexual, i un alumne rebel. I el final, més dramàtic del que tots esperaven, va dividir l’audiència, ja que alguns el van trobar precipitat.

En conclusió, ‘’Merlí’’ és una sèrie que aconsegueix combinar entreteniment i reflexió, portant la filosofia a un públic jove de manera original.