Les guerres no només provoquen llàstima, sinó que també deixen una petjada que mai s’esborrarà. El veritable terror és que els polítics pensen que una guerra és beneficiosa (Ho és en sentit únic, si la persona que la inicia pensa que això aportarà rendiment personal) per tots, però només els beneficia a ells, i les persones han de patir les conseqüències d’uns dirigents que creuen que tenen el poder i descarreguen la seva ràbia en una societat parcialment lliure i innocent, quan directament es pot parlar i no matar a un món sencer.
Bé, les guerres porten des-de uns temps ben primitius espantant la gent, ja sigui dels pobles, camp o ciutat, ja que són un símbol de poder i jerarquia. Des del principi, com a l’Imperi Romà (La societat moria per veure com els esclaus gladiadors es decapitaven i morien matant-se entre ells ja que era l’entreteniment de l’època). Des del nostre punt de vista, les guerres només serveixen per demostrar un poder jeràrquic que, al capdavall, acaba sent inútil ja que, a part de deixar una petjada a l’història, el poder jeràrquic desapareix en el moment en el que, qui ha iniciat la guerra mor perquè, com es diu, al món s’hi ve i es marxa sense res.
Tot i així, pensem que els polítics no entenen pas el que significa “autodestrucció”, perquè només veuen uns beneficis que es troben lluny en el futur i no en les conseqüències, les quals són viscudes per la societat a la que es dirigeix la ràbia. Per exemple, a la Guerra Civil, els nostres avis van quedar desescolaritzats, és a dir, sense un futur de treball segur, i llavors sense opció de pagar el menjar o les necessitats bàsiques. Parlant de conseqüències socials, les guerres també porten èpoques de fam, i, en una posguerra, això és fatal, perquè genera moltes morts i malalties.
En resum, un conflicte bèl·lic no només té conseqüències visuals en la societat, sinó que deixa petjada en el seu cor i la seva història. Quan un president declara la guerra, pensa que els beneficis propis són elevats, però encara són lluny i qui ho està patint no és qui ha causat el problema, és la innocència d’alguna societat.
