Com vas començar en el món de l’hoquei?
“Doncs bé, als quatre anys més o menys, els meus cosins jugaven i no sé perquè em vaig aficionar i de ben petit als quatre anys com ja he dit vaig començar”
Com va evolucionar la teva carrera com a jugador?
“Bé, jo vaig jugar sempre aquí, el Vendrell, la veritat és que abans era molt diferent que ara i no entrenaven tants dies ni tantes hores, però vam anar pujant de categories, i al final vaig tenir la sort d’arribar al primer equip, i vaig estar catorze anys jugant al primer equip d’aquest club.”
Quan eres jugador vas guanyar algun trofeu?
“Doncs, no vaig tenir la sort de guanyar-ne cap la veritat, vaig jugar a un Campionat de Catalunya de base i alguna copa d’Espanya concretament, però mai vam arribar a guanyar cap i com a primer equip tampoc”
Sabem que quan vas acabar com a jugador, vas tenir també una etapa d’entrenador, que de fet segueix se’n aquesta. Amb quants anys vas començar a entrenar i en quin club ho vas fer?
“De fet, primer vaig entrenar a la base del Vendrell, i vaig començar el 2010-2011 i vaig estar 5 o 6 anys entrenant a equips de base, la categoria més baixa l’infantil i després juvenils i júniors, compaginant amb el segon equip del Vendrell.”
Vas entrenar a un altre club, si és que sí, en quins?
“Sí, he entrenat a diferents clubs, la temporada del 2017-2018 em truca el club patí Vilanova i va ser la meva primera experiència en categories estatals, concretament a l’hoquei plata, i la veritat va ser una experiència molt enriquidora, un club amb molta història, moltíssima afició i m’ho vaig passar molt bé”
Quants anys vas estar a Vilanova? Com va ser la teva experiència allà?
“A Vilanova vaig estar un any, perquè al final és un club amb molta pressió, la primera idea que vaig tenir va ser continuar, però al final vaig decidir que no, que amb un any ja en tenia prou, però va ser un any molt intens.”
Quan vas estar al Club Patí Vilafranca, vau aconseguir mèrits importants? Si és que sí quins van ser?
“Doncs sí, al sortir de Vilanova, al cap de poc temps vaig anar al Club Patí Vilafranca i allà sí que vaig estar tres temporades que al final bé, el primer any va coincidir amb el covid, que malauradament es va aturar la temporada i el segon any vam jugar el play-off d’ascens, que vam jugar contra el Palafrugell i ens vam quedar a un gol de pujar a OK Liga i després l’any següent va ser una temporada històrica, que vam obtenir el primer títol de la història del Club Patí Vilafranca guanyant la Copa Princesa i assolint l’ascens, que va ser un ascens bastant important també a l’OK Liga, que és la màxima categoria de l’hoquei, que feia bastants anys que el Vilafranca no hi era i la veritat és que va ser una temporada històrica i que la gent de Vilafranca té molt bon record.”
Sabem que ara estàs al Club d’Esports Vendrell, com està anant la temporada? Tens intencions de continuar de cara a pròxims anys?
“Doncs bé, després de Vilafranca de la temporada d’OK Liga, vaig parar un any i al final em quedava tornar a casa, entrenar el primer equip, que és el que estic fent ara, aquesta és la meva segona temporada i la veritat és que està anant molt bé, l’any passat vam guanyar la Lliga Catalana Plata i també vam tenir la sort de guanyar la Copa Princesa, que la vam jugar aquí al Vendrell. Aquest any hem fet un equip molt jove també estem de la part de dalt lluitant, veurem com acaba la temporada i per ara no m’he plantejat si continuaré o no la temporada vinent però previsiblement si no passa res, en principi és més que sí que no, però veurem d’aquí quan s’acabi la temporada, depèn com acabem decidiré.”
Gaudeixes més la teva carrera de dret o t’agrada més ser entrenador?
“Si pogués dedicar-me professionalment a entrenar seria entrenador abans de ser advocat, però al món de l’hoquei és molt difícil guanyar-se bé la vida i intento compaginar i per sort ho puc fer, el que passa que és dur compaginar família, feina i el fet de ser entrenador que també són moltes hores, però al final es gaudeix tot, però segurament si pogués escollir seria entrenador.”
Quines són les coses que més t’agraden de cada una d’aquestes professions?
“Com a advocat, el ser autònom té pros i contres, haig de treballar moltes hores però també em dona una certa llibertat i després que acabes ajudant a molta gent que això és una part important, no sempre però bueno quan tu ets advocat defenses els drets de la gent i això és el que més m’agrada de l’ofici. Com a entrenador, bueno al final formes part d’un col·lectiu, és molt competitiu, sempre has d’entrenar molt fort perquè al final cada setmana tens un partit que fa que hi hagi una classificació i això fa que sigui molt enriquidor a l’hora de prendre decisions, de saber guanyar, de saber perdre, i sobretot les amistats que vas fent tant en un lloc com a un altre.”
Què creus que hagués estat de la teva vida sense aquest esport?
“Doncs segurament hi hauria una altra activitat física a la meva vida perquè sempre m’ha agradat molt l’esport, tot, l’esport en general. M’agrada fer-lo i practicar-lo però també m’agrada competir i llavors si no hagués estat jugador d’hoquei segurament hauria estat jugador de futbol, bàsquet, tennis o qualsevol altre esport de disciplina que per mi l’esport forma part de la vida i és molt enriquidor.”
